5 - Octubre - 2014: Costa Brava (Baix Empordà)

Tres Cometes, Punta del Milà, Cala Montgó

Temps estimat: 3 hores 15 minuts

Vocal: Eliseu Peidró:

tel: 933 326 178

Sortida a les 7:30 hores

Punta del Milà

Punta del Milà (Baix Empordà) 6 d’abril del 2014

Total de l’excursió: 3 hores i 15 minuts (estimació aproximada)

L’excursió comença poc més enllà del punt 5,5 de la carretera de Bellcaire a L’Escala, a 10 metres de altitud. Es va per una pista planera en direcció al mar. Al passar el rec Madral es troba la

5’ – Barraca de l’Arròs. Es segueix recte i es passa el rec de la Cinyana i el de les Tortugues. Es tomba a la dreta.

15’ – Mas Puig (10 metres). Es segueix la pista un tram i llavors es pren un camí a la esquerra. Fins a prop de la costa tot el terreny fou envaït per dunes, la sorra portada per la tramuntana ho ocupava tot, calgué fixar, matar, les dunes plantant pinedes; durant un llarg tram del camí el terreny serà així.

25’ – Santa Maria del Palau (65 metres) Capella enrunada; finestra potser preromànica, façana sud, romànica, volta gòtica. Al voltant restes d’un casal romà, del segle II abans de Crist, i després una vileta que fins a finals dels segle XV, aguantà l’invassió de la sorra. Per aquí passava un camí ral que venia d’Empúries. Es segueix, rebent entre els pins, el sol de casa, en pujada.

35’ –Tres Cometes (120 metres). Es passa, en poc més de 500 metres, tres torrentets. Es va vorejant, per l’esquerra la Muntanya Gran, potser la duna més grossa, i es surt al

30’ – Mas Sec (130 metres) on es troba una pista, que es segueix a l’esquerra baixant. Es deixa a la dreta, potser no es veu, un antic campament militar. Un doble revolt acaba al còrrec de les Guilles, on es deixa una pista a cada mà i es troba el

25’ – GR-92 (100 metres) on fa un angle recte, i es deixa la branca dreta. El camí, rectilini, entre pins, en baixada porta a la costa; tallada en vertical, a prop de la punta Ventosa; segons Josep Pla, des del mar es una costa poc amable, sense refugis, batuda pel vents, àrida i d’aspecte trist, però molt rica en peix. Aquí la roca és calcaria, com la de Garraf, dona un terra diferent més gris, no tant colorit com quan es de granit. Tot seguit s’arriba a la

20’ – Punta del Milà (70 metres) mirador excepcional, on hi havia una bateria de canons. Es segueix cap a la esquerra per una velleta, però val la pena enfilar-se una mica més i tornar enrere o sortir ja mes avall. Ara es va per un corriol, passant per la cova de la Sal, baixant a la Caleta, pujant altre vegada a la cova dels Crestats, i traspassant el còrrec Fondo fins arribar ja a la

40’ – Cala Montgó (5 metres), tancada al nord per la punta on hi ha la torre.