6 - Febrer - 2011: Montsant (Priorat)

Albarca – Roca Corbatera – Cornudella

Temps estimat: 3:50 hores

Vocal: Eliseu Peidró

(tel: 933 326 178)

Sortida a les 7:30 hores

Cingles de Sant Joan

El Montsant (Priorat) 6 de febrer del 2011

Total de l’excursió: tres hores i cinquanta minuts (estimació aproximada)

L’excursió comença en el coll d’Albarca a 770 metres d’altitud, punt d’enllaç entre les muntanyes de Prades i el Montsant. Cal enfilar-se cap al poble

15’ – Albarca (800 metres) amb molts pocs habitants. Fou conquerit als sarrains l’any 1152, però trigà encara a ocupar-se: la Siurana enemiga encara dominava i Albarca quedava en primera línia. L’església (Sant Vicenç) conserva l’absis romànic, afegit a un edifici del segle XVIII. Curiós un pany de paret amb unes concavitats, un colomer o columbari?.

Anem en lleugera baixada, cap a l’oest, de cara a la muntanya, al collet Roig i

5’ – Els Hostalets (805 metres) arruïnats, abans de fer-se la carretera eren al servei del camí ral de Tarragona a Lleida. Aviat, al començar la pujada, es veu dalt del cingle la capella de la Mare de Déu. Es trepitja terreny de conglomerats oligocènics, formats a la vora del desaparegut continent catalano-balear.

45’ – Cap o Pla del Grau (1.045 metres). Anem cap a la dreta, per la capçalera del barranc del Pèlags.

10’ – Capella de la Mare de Déu del Montsant (1.030 metres). Edificada l’any 1.164 per un centre monàstic masculí, després femení, fins l’any 1.215 que fou traslladat a Bonrepós. Construcció senzilla, amb el campanaret, contrafort, gàrgoles i l’escut de la cartoixa a la façana. És un dels quatre edificis religiosos que resten, amb les moltes coves que servien als eremites, son la raó del nom Montsant. Un corriol, de dret al sud per un bosquet no tant mediterrani (pins, roures, blades) s’enfila per superar els cingles finals.

35’ – Roca Corbatera (1.163 metres), punt més alt del Montsant, el vèrtex fa companyia a un creu, un pedró i una plaqueta recordatori; immens panorama. Pals indicadors ajudaran a seguir el camí, doncs no hi ha marques pintades. Comencem a baixar, seguint la capçada de la serra Major i per sobre els cingles de Sant Joan. Deixem a la dreta el camí de la font del Manyano. Continuem pel pla i el clot del Meloner fins als començament del

30’ – Grau del Montsant (1.000 metres); al nord, per darrera de la carena baixa el barranc de la Bruixa, al davant hi ha la cova, més aviat balma, del Meloner i a l’esquerra la Cova Santa, dominada per la roca de les Dotze. Comencem la baixada del grau per sobre la roca dels Caçadors. El camí és el GR 174. Poc més avall, a la dreta, hi ha el racó del Parenostre, més enllà, per la dreta arriba el camí de la Llisera, des de la Morera, i poc després, per l’esquerra marxa el camí dels Cartoixans cap a Sant Joan del Codolar, marca l’entrada un roure vell; entre mig dels camins, un replà o collet és el Pla d’en Joanet a 763 m.

El camí transcorre entre vinyes, com al terra no hi ha llicorelles fosques, el vi és de la denominació Montsant, no Priorat. Abans d’arribar a les primeres cases, el camí ja és cimentat, pel carrer de la Font, les places de Sant Joan i de la Vila i el carrer de l’església, s’arriba a la carretera, a

90’ – Cornudella (530 metres) davant de l’església de Santa Maria, d’estil renaixentista, construïda al segle XVII, per Pere Blai, té dos campanars.