Una construcció a ran de mar en mans d’una entitat excursionista que desenvolupa les seves activitats de forma prioritària a la muntanya.
A principis del segle XX els socis de la UEC de Sants eren gent molt propera al que avui anomenem naturisme, per aquest motiu varen triar la platja del Garraf per gaudir del mar i la natura a l’estiu. L’any 1933, l’entitat, tenia dues casetes de bany desmuntables que instal·lava a la platja de Garraf, a la temporada d’estiu, per què els socis que anaven a banyar-se poguessin canviar-se de roba. Una per ha homes i l’altre per a les dones.
L’any 1934 amb el creixement de l’entitat es va creure convenient tenir una caseta més gran i fixa, en aquell moment ja hi havien algunes casetes a la platja, les de les famílies Pratssavall (actual nº25) les dels Mallafre o els Rivero. Com que la UEC tenia moltes il·lusions i pocs cabals per a construir-la es va formar una secció a tal efecte, Amics de la Platja .
Podien ser socis de la secció tots els de l’entitat que col·laboressin econòmicament, o treballessin desinteressadament, en la construcció, conservació i manteniment de la caseta, tinguem present que en aquells temps molts socis treballaven en oficis on s’utilitzaven tot tipus eines i per tant la construcció i manteniment de la caseta eren tasques asumibles. Es van elaborar les normes que havien de regir-la, es posaren en circulació unes cèdules de cinc pessetes amortitzables sense interès per les despeses de construcció i emplaçament, també es van fixar les taxes per l’ús de la caseta. Socis de la secció 20 cèntims, socis de la UEC un ral (0,25 cèntims), acompanyants de soci una pesseta. Aquests preus eren pe la utilització de la caseta durant tot un dia. amb aquestes mesures s’assegurava la construcció el amortitzar les cèdules i cobrir les despeses de conservació. Això va marxar molt be fins que va venir la guerra l’any 1936, que va col·lapsar les activitats de la UEC.
L’any 1939, acabada i perduda la guerra, es reprenen les activitats, la secció estava desintegrada i la caseta semi abandonada i bastant deteriorada. La junta de l’entitat va anomenar una comissió de tres membres per tirar endavant la construcció de la caseta i reorganitzar la secció. A la dècada dels quaranta la secció passà a dir-se Mar i Muntanya,
va ser una època molt dura, la caseta que s’havia construït a ran de sòl, va ser tant afectada per un temporal de mar que va tenir-se que desmuntar i refer-se de nou sobre pilars mes alts. Per pagar les despeses de la reconstrucció es va haver de recórrer a préstecs, rifes i noves emissions de cèdules.
Fins el 1946 es tenia un permís de Comandància de Marina, que s’havia de renovar cada any. Aquest anys després de moltes gestions, es va aconseguir del Ministeri d’Obres Públiques una concessió permanent de la parcel·la que a la vegada ens assegurava la permanència i ens cedia el terreny que hi ha entre la caseta i el camí que passa pel darrera. La caseta es va anar ampliant amb el pati, pou, water, cuina, cisterna ..... fins a convertir-se la caseta més gran de tota la platja, la caseta que coneixem actualment es pot dir que es va finalitzar entre els anys setanta i vuitanta, malgrat tot al estar al costat del mar les reparacions les feines de manteniment i millora son constants per donar servei cada estiu a tots els socis de la UEC que vulguin gaudir dels seus serveis.
En el moment de màxima afluència de socis si van arribar a reunir fins a docents socis, a dormir uns trenta cinc socis, els homes a les golfes i les dones i nens a la planta baixa, i es feien tres torns per dinar a les taules. Tot aquest moviment es regia per unes normes estrictes i ens certs moments la massificació també va portar alguns problemes de convivència. La bona marxa de la caseta va ajudar a ser autosuficients i aportar 89.000 pessetes per comprar l’actual seu de la UEC de Sants.
La caseta del Garraf ha superat temporals, una climatologia adversa, la Guerra civil, i una no menys dura postguerra, malgrat tot, a dia d’avui continua dempeus i catalogada pel ajuntament de Sitges com a Bé Cultural d’Interès Local. Al llarg de més de vuitanta anys la caseta ha complert diferents tasques, el que va començar com una simple localització on poder-se canviar a l’estiu, es va convertir en un element cohesionador social UEC, un refugi o trobar i fer amics, un lloc on passar els estius prop de casa quan no es tenien ni cotxes ni segones residencies, un lloc on fer vida social i entitat.
Els membres de Mar i Muntanya continuaran treballant per què la Caseta del Garraf continuï donant servei a la UEC.
Volem agrair a Joan Reig la seva col·laboració en l'elaboració d'aquest escrit.
UEC Sants.